Comença la conversa
Poso aquí un comentari al Bloc del Josep M.Cunill de l’Amadeu Oliva.
La força d’un sol escrit en un comentari en un bloc acabat d’encetar fa pocs dies…..si això ho elevem geomètricament….no s’entreveu la força de la nova societat del coneixement gràcies a les noves xarxes socials?
“Hola Josep M. soc l’Amadeu Oliva , m’agrada molt aquesta iniciativa que estas tenint i et felicito . Hi ha un punt que no menciones en quant a futures feines i que crec que es un bon motiu de reflexió. Com es que mai ens plantegem el fet que nosaltres que som tècnics de la construcció, segurament els que mes entenem del tema, (si més no hauria de ser així),no vulguem entrar mai en el proces constructiu, es a dir per que no ,un grup d’arquitectes conjuntament amb altres del tècnics que intervenen en la construcció, es adir aparellador ( no m’agrada el nom d’arquitectes tècnics, bé ara seran enginyers de la construcció), enginyers d’ instal·lacions etc., no ens proposem de ferm portar a terme tot el proces constructiu, es a dir des la compra i fins i tot consecució del sol fins al que seria la promoció i la posterior construcció, els que ho han fet fins ara, tots sabem de quina manera ho ha fet i a la vista està el resultat. El nostre mon, o una part molt important ,que es el de la construcció, ha estat portat per gent que no hi entenia ni idea , cap noció, cap coneixement. Únicament s’han dedicat a portar a terme una extorsió continuada sobre tots els que interveníem, en el procés constructiu, i com es normal s’ha acabat , com tots sabíem que s’acabaria. Em pregunto per tant, com es que no ens plantegem per tant agafar el tema d’una vegada i ser nosaltres els agents que portin a terme les decisions importants, que tinguin per tant capacitat real de decidir i d’actuar. Tots sabem que el darrer mono de la construcció a l’hora de decidir , mal que ens pesi, hem estat els arquitectes , ara bé , a l’hora de rebre i de demanar responsabilitats, també som els primers, i a vegades els únics, això ha creat una situació , real d’incertesa i de tenir la sensació de que tots estàvem amb llibertat condicional (tots sabem que aquest era un comentari comú entre nosaltres).Això ha d’acabar, crec que ara es el moment, de reivindicar el nostre coneixement, i la nostra professionalitat i la nostre responsabilitat, i ocupar el lloc que no tenim , però que si patim en responsabilitat. No proposo que ens reconvertim en promotora-constructora en el sentit que hi havia fins ara. Però crec que podem donar voltes sobre el tema, estic segur que ens seria profitós . Amb això, també va lligat el tema de creació de nous processos constructius, i fins i tots de materials etc.
No em vull ex tendre més per el moment però m’ha semblat que podriem afeguir quelcom a la llista.
fins ara”
amadeu
Recent Comments